Renada Laura Portet

escriptora en llengua catalana

Renada Laura Calmon-Ouillet, coneguda pel nom de ploma Renada-Laura Portet, (Sant Pau de Fenollet, Occitània, 28 d'agost de 1927Elna, 5 de setembre de 2021)[1] va ser una escriptora nord-catalana d'origen occità i una de les veus literàries més importants de Catalunya del Nord. Va conrear els gèneres de poesia, narrativa breu, novel·la, drama, assaig i l'escrit científic o de recerca en temes com la lingüística, la toponímia o l'onomàstica. Era llicenciada en Lletres i Llengües romàniques a Montpeller.[2]

Infotaula de personaRenada Laura Portet
Renada_Laura_Portet
Biografia
Naixement28 agost 1927 Modifica el valor a Wikidata
Sant Pau de Fenollet (Catalunya del Nord) Modifica el valor a Wikidata
Mort5 setembre 2021 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Elna (Rosselló) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Montpeller Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora Modifica el valor a Wikidata
Premis

Com a escriptora, va guanyar la Flor natural als Jocs Florals de la Ginesta d'Or de Perpinyà el 1976 per Poemes. El 1981 va rebre el premi Víctor Català pel recull de narracions breus Castell negre, que segons els coneixedors de la seva obra, és d'una gran qualitat. Posteriorment el premi va ser retirat, perquè Portet havia decidit publicar el llibre en una editorial francesa.[3] Fou finalista del Premi Sant Jordi per la novel·la L'escletxa el 1983, i del Josep Pla per Rigau & Rigaud. Un pintor a la cort de la rosa gratacul el 2002.[4] Fou guardonada amb el premi Ramon Juncosa de narracions curtes 2004, pel recull Una dona t'escriu. Va rebre la Creu de Sant Jordi el 2004,[5]

Va publicar narracions i poemes a revistes locals i articles de recerca onomàstica catalana. Com a poeta, narradora o novel·lista, figura a set antologies universitàries dels Estats Units, Itàlia, França, Catalunya i Alemanya, com ara Moderne katalanische Erzahlungen / Contes catalans moderns (Bonn: Romanistischer Verlag, 1988).[6] El cineasta-autor Robert Guisset ha fet una pel·lícula-retrat literari titulat Renada'Song dedicada a l'autora el 1991.

Amb motiu dels seus 90 anys, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans i la Institució de les Lletres Catalanes li van retre homenatge a la seva trajectòria literària i de compromís.[7][2]

El 15 d'octubre de 2017 va rebre el guardó "Memorial Coll de Manrella" a la 39a Trobada Coll de Manrella.[8]

ObresModifica

PoesiaModifica

  • Jocs de convit. Barcelona: Columna, 1990
  • Una ombra anomenada oblit. Barcelona: Columna, 1992
  • El cant de la sibil·la. Santes Creus (Aiguamúrcia): Fundació Roger de Belfort, 1994
  • N'Hom. Vic : Emboscall, 2017 ISBN 978-84-16304-50-9

NarrativaModifica

  • Castell negre. Perpinyà: Chiendent, 1981. Vic : Emboscall, 2017. ISBN 978-84-16304-54-7
  • Lettera amorosa. Perpinyà: El Trabucaire, 1990
  • Una dona t'escriu. (premi Ramon Juncosa de narracions curtes), Canet de Rosselló: ed. Trabucaire, 2005

Novel·laModifica

  • L'escletxa. Barcelona: El Llamp, 1986
  • El metro de Barcelona. Barcelona: El Llamp, 1988
  • Memòries..... Barcelona: El Llamp, 1990
  • Rigau & Rigaud: un pintor a la cort de la rosa gratacul. Barcelona: Destino, 2002
  • El mirall de Duoda, comtessa de Barcelona, duquessa de Septimània. Montpeller: éditions de la Tour Gile (Université de Montpellier), 2003
  • Duoda, comtessa de Barcelona. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, Col·lecció Bofarull 13, 2008

Assaig, investigacióModifica

  • La sardana. Amics de la Sardana, 1982
  • A la recerca d'una memòria: els noms de lloc del Rosselló. (premi Vila de Perpinyà). Perpinyà: CDDAC, 1981
  • Toponímia rossellonesa. Perpinyà: Consell General del Po, 1985
  • Els coronells de Perpinyà. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1988

InfantilModifica

TeatreModifica

  • Guillem de Cabestany o el convidat imprevist. Perpinyà: CeDACC, 1995

Representat per Companyia Miríade, Perpinyà: Palau del Reis de Mallorca, 1995

Obra escrita originalment en altres llengüesModifica

  • La viole et l'or: Les amours véritables de Guillem de Cabestany, Perpinyà: Minuprint, 1996 [estudis literaris; francès]

ReferènciesModifica

  1. «Mor la poeta i escriptora Renada-Laura Portet». Ara, 05-09-2021. [Consulta: 6 setembre 2021].
  2. 2,0 2,1 «Homenatge a l'escriptora i lingüista Renada-Laura Portet». Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya (ACEC), 20-06-2017. [Consulta: 9 maig 2020].
  3. «El «V. Català» canvia d'amo». El Punt, 18-12-1981, p. 29 [Consulta: 6 setembre 2021].
  4. «S’ha mort l’escriptora nord-catalana Renada Laura Portet». El Temps, 05-09-2021 [Consulta: 6 setembre 2021].
  5. Camps, Christian «Una escriptora catalana del Rossello: Renada Laura Portet». Rassegna iberistica, núm. 92, 2010, págs. 45-59. ISSN: 0392-4777.
  6. "Contest catalans moderns / Moderne katalanische Erzählungen : eine originalsprachige Textauswahl 1939-87", fitxa al catàleg de la Biblioteca de Catalunya ISBN 392488823X, ISBN 978-3924888237
  7. Serrahima, Xavier «Catedral de cinc naus». El Punt Avui.
  8. «L'homenatge més reivindicatiu | Hora Nova». [Consulta: 19 novembre 2017].

Enllaços externsModifica